Dia internacional

Per crear consciència de la importància de l’educació a la ciutat i visibilitzar el compromís dels governs locals amb l’educació, així com el treball que realitzen els agents educatius des dels àmbits formal i no-formal. D’aquesta forma pretenem posar en valor i donar a conèixer la tasca que les ciutats duen a terme per tal que noves ciutats, entitats ciutadanes, experts i representants de la societat civil i del sector privat se sumin al compromís de construir ciutats educadores.

Amb aquesta celebració global, l’AICE pretén contribuir també a la consecució de l’Agenda 2030 per a un Desenvolupament Sostenible. Aquesta agenda, elaborada mitjançant un diàleg sense precedents entre els estats membres de les Nacions Unides, els governs locals, la societat civil, el sector privat i altres agents, atorga especial importància a les ciutats (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11) i a l’educació de qualitat per a tots i al llarg de la vida (ODS4).

El Comitè Executiu i el Secretariat de l’AICE conviden les ciutats a donar testimoni i a renovar el seu compromís amb la Carta de Ciutats Educadores mitjançant l’organització d’un programa d’activitats variats per celebrar el Dia Internacional de la Ciutat Educadora.

Proposem concentrar les activitats en aquesta data per commemorar que el 30 de novembre de 1990 va ser proclamada a Barcelona la Carta de Ciutats Educadores. Concentrant les activitats de totes les ciutats en una mateixa data pretenem donar també visibilitat al caràcter global de la celebració.

El dret a l’educació, setanta anys després de la seva proclamació, esdevé un dret necessari però no suficient en els termes en els quals fou concebut. La millora del dret a l’educació no pot quedar restringida només a la millora de l’ensenyament obligatori, sinó que també ha d’avançar envers una ampliació del seu abast, tant des d’una dimensió preventiva abans de l’ensenyament obligatori – amb una atenció específica a l’educació de la petita infància – com una dimensió extensiva després d’aquest – amb la normalització de l’educació al llarg i ample de la vida.

Alhora, el dret a l’educació esdevé un àmbit que no pot ser exercit de forma individual sinó col·lectiva. Les potencialitats d’interrelació i interconnexió a tots els nivells i en tots els àmbits, en allò que podem denominar el món-xarxa, situa el risc de l’exercici del dret a l’educació com a dret individual en els marges de la desigualtat i l’exclusió. Només el dret a l’educació exercit col·lectivament i per a les comunitats pot facilitar que l’educació esdevingui un procés social afavoridor de la igualtat de drets i de la inclusió social. Per això parlem de l’educació com un dret generador de drets i com un espai de construcció de convivència i cohesió.

A l’avantguarda d’aquesta perspectiva se situa una educació entesa com a dret col·lectiu, o com a dret individual que només pot ser exercit col·lectivament. És el Dret a la Ciutat Educadora. Una opció que entén l’educació com un patrimoni col·lectiu al servei de la correcció de les desigualtats socials, que democratitza la gestió i la pràctica educadora buscant la corresponsabilitat de tots els agents socials – la ciutat educadora -, i que posa l’accent en el protagonisme de tota la ciutadania en un procés inacabat d’educació per a tothom, una educació de qualitat i digna al llarg de la vida.

A la ciutat educadora, la igualtat de dret en l’educació s’exerceix des de l’equitat, ja que els punts de partida de cada individu i cada comunitat són desiguals. Una proposta uniformitzadora de l’educació en un món que presenta índexs elevats de desigualtat social, és generadora de segregació. Articular xarxes cooperatives entre actors socials compromesos amb l’educació, activa l’enorme potencial educatiu que té una societat com l’actual, travessada de dalt a baix per la informació i la seva versió organitzada, el coneixement. A la ciutat educadora els barris són educadors.

A la ciutat educadora la inclusió educativa s’exerceix per a tota la població, no només per a aquelles persones que presenten necessitats educatives especials, tant de forma puntual com permanent. La negació de la diversitat en totes les seves dimensions (de gènere, de classe social, d’orientació sexual, d’origen ètnic o cultural) és un focus d’exclusió social. A la ciutat educadora tothom hi té cabuda. Tothom rep i tothom aporta. Per educar ens eduquem.

El dia 30 de novembre celebrem el nostre Dia Internacional. Una conjura global de les ciutats que eduquen i aprenen. Us convidem a sumar-vos-hi.

Aquest any celebrem la segona edició del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, després d’una primera edició reeixida que va comptar amb la partició de més de 140 ciutats. Aquestes ciutats van voler sumar la seva veu a la celebració d’aquest Dia per llançar un missatge unitari, clar i fort a favor de l’educació com a eina política de transformació social i a favor de ciutats més justes, solidàries i inclusives, a través de l’educació.

Ser una ciutat educadora significa situar les persones al centre de l’acció política, i oferir-los una formació integral al llarg de la vida, que els permeti trobar el seu lloc a la societat. Significa formar ciutadanes i ciutadans compromesos disposats a contribuir en la millora del seu municipi, però també implica comptar amb líders polítics disposats a escoltar i sumar les propostes de la societat civil a aquest objectiu comú de construir ciutats educadores.

A l’actualitat, són nombrosos els municipis en tots els continents que treballen per contribuir a l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. I precisament, garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat al llarg de la vida és un dels 17 objectius de la nova agenda de desenvolupament sostenible. Objectiu amb una importància cabdal, ja que juga alhora un paper clau i transversal per poder avançar en el conjunt dels ODS; només a través d’una educació en valors serà possible formar una ciutadania activa i unes institucions resilients.

En aquest marc, i fent front a un món en què l’individualisme i els interessos del mercat semblen predominar per sobre del bé comú, ens atrevim a llançar en aquesta segona edició el lema: “El Dret a la Ciutat Educadora” com a eix de les activitats de la celebració. I això amb l’objectiu de contribuir a repensar les nostres ciutats en una aposta per la inclusió i la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la democràcia participativa, l’educació per a una ciutadania activa, la convivència entre cultures diferents, el diàleg entre generacions, la sostenibilitat i la planificació d’una ciutat accessible i interconnectada, en què totes les persones disposin dels estímuls i de les oportunitats d’aprenentatge que els permetrà desenvolupar-se personalment i col·lectivament.

Un Dret que només podrà assolir-se unint esforços amb la comunitat educativa i la societat civil en el seu conjunt. Per això, en aquesta segona edició també volem realitzar un reconeixement públic als múltiples agents educatius presents a les ciutats i celebrar molt especialment aquest Dia amb tots ells. Sens dubte, el seu compromís, dedicació, esforç i il·lusió ens permeten avançar conjuntament vers aquest model de ciutat.

Estem convençuts que l’educació és un motor de canvi que ens obre la porta a l’esperança i que si les ciutats avancen tots hi guanyem. Per això, us convidem a renovar i fer públic el vostre compromís, celebrant amb nosaltres aquesta segona edició del Dia Internacional de la Ciutat Educadora.

Manifestem el nostre ferm compromís amb el Dret a la Ciutat Educadora, com a extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació i com a vehicle per fer realitat altres drets fonamentals. Entenem el Dret a l’Educació com a motor de desenvolupament humà, social i econòmic de les persones i les comunitats, i element indispensable per aconseguir un desenvolupament sostenible, una ciutadania activa i una pau duradora.

Com a governs locals assumim el nostre compromís amb l’educació, una educació inclusiva i de qualitat al llarg de la vida, assegurant que aquest dret es pugui fer efectiu sense cap discriminació i reforçant la important tasca que exerceixen els centres educatius i les famílies.

Al seu torn, cal destacar que biblioteques, museus, centres culturals, de salut, esportius, serveis municipals, associacions, teixit empresarial, mitjans de comunicació, etc., disposen de propostes educatives innovadores,  des de l’àmbit no-formal i informal, que han de complementar i enriquir l’educació formal.

Convençuts de l’enorme poder de transformació social de l’educació, reconeixem i valorem la valuosa tasca educativa que realitzen tots aquests agents en la construcció d’aquest model de ciutat. Amb això, estem contribuint, alhora, a un canvi de paradigma en l’educació.

En aquest sentit, des del govern local, convidem la comunitat educativa, el teixit associatiu i la societat civil en el seu conjunt a unir esforços per fer efectiu el Dret a la Ciutat Educadora: una ciutat en què prevalgui la inclusió i la igualtat d’oportunitats, la justícia social, l’equitat, la diversitat; una ciutat lliure de tot tipus de violència, que promogui la democràcia participativa, la convivència entre diferents cultures, el diàleg entre generacions, l’empatia, la cooperació, etc. Aquesta ambició respon als principis recollits en el nostre full de ruta: la Carta de Ciutats Educadores.

Només si aconseguim articular una gran xarxa local d’agents educatius a l’entorn d’aquest projecte compartit, aconseguirem convertir l’espai urbà en un espai educador en el qual, a més de facilitar l’accés a coneixements i sabers, es transmetin valors i actituds a fi que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats i esdevinguin agents actius del desenvolupament de les seves comunitats.

Com a responsables polítics ens comprometem a crear espais de trobada, diàleg, reflexió i decisió, on hi siguin presents les diferents cultures i grups socials que integren la nostra societat, amb l’objectiu d’aconseguir donar resposta amb èxit als nombrosos reptes que afronten els nostres municipis.

Arquitecte de la Facultat d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme de la Universitat de Buenos Aires

José Agustín Goytisolo escribió un poema titulado El Lobito Bueno inmortalizado por la voz inequívoca de Paco Ibañez. En él se habla también de un príncipe malo, de una bruja hermosa y de un pirata honrado. Soñar el mundo al revés es la propuesta escondida en estos versos.

En la clase de gramática, aprendimos que del singular nacía el plural. La ciudad educadora, como el poeta, nos invita a pensar que del único lugar del que puede emerger el singular es del plural que forma la ciudadanía.

¿No será que si aprendemos a leer el mundo al revés empezaremos a entenderlo mejor?¿No será cierto que la responsabilidad educativa reside tanto en la ciudadanía y sus diversos modos de vivir como en los centros educativos específicos? ¿No será que si la ciudad se toma en serio su función educadora el placer por saber más no tendrá límite y la protección de lo colectivo será un verdadero objetivo en si mismo?

¿Quién sabe cuál es el derecho y el revés de la experiencia vital de aprender?

Madame, Monsieur:

Par cette lettre je tiens à vous faire part du soutien que je porte à la demande de reconnaissance des Nations Unies du 30 novembre comme « Journée Internationale de la Ville Éducatrice », en ligne avec la proposition faite par l’Association Internationale des Villes Educatrices  (AIVE), composé de près de 500 villes du monde.

L’institutionnalisation de cette célébration contribuerait a la prise de conscience de l’importance de l’éducation dans la ville et a rendre visible l’engagement des gouvernements locaux avec l’éducation tout au long de la vie. Cette célébration globale vise également à promouvoir la concrétisation de l’Agenda 2030 pour le Développement Durable au niveau local.

En tant que géographe urbaniste et spécialiste de gouvernance urbaine je pense que la phase d’explosion urbaine dans laquelle est plongée le continent africain et tout particulièrement l’Afrique de l’ouest demande un accompagnement multidimensionnel pour être saisie comme une opportunité de développement et non la raison de l’approfondissement des dysfonctionnements actuellement constates. Parmi les facteurs de valorisation du processus d’urbanisation se trouve l’Education sous toutes ses formes, dont celles qui développent les compétences de base qui permettent d’améliorer l’intégration de millions de ruraux et de péri urbains à la ville. Education a bien des rôles fondamentaux: citoyens, acteurs socio-économiques et politiques….la Ville est le lieu de bâtir les ressources qui sont facteurs de développement aux plans conceptuel, technologique, cognitif, matériel, relationnel … et d’abord culturel. Cultures urbaines.

Par conséquent, je souscris pleinement à  la désignation du 30 novembre comme Journée Internationale de la Ville Éducatrice.

Cordialement,
Salimata Wade

Fondatrice et directrice de La Compagnie du Bien Manger
Fondatrice et Secrétaire Générale de Plus Value Culture
Maître de Conférences Titulaire
Département de Géographie/FLSH
Université Cheikh Anta Diop de Dakar

Apreciados Señores y Señoras:

Les escribo esta carta en señal de apoyo a la solicitud de reconocimiento por parte de Naciones Unidas del día 30 de noviembre como “Día Internacional de la Ciudad Educadora” en línea con la propuesta formulada por la Asociación Internacional de Ciudades Educadoras (AICE) integrada por cerca de 500 ciudades del mundo.

La institucionalización de dicha celebración contribuiría a crear consciencia de la importancia de la educación en la ciudad y a visibilizar el compromiso de los gobiernos locales como agentes educativos comprometidos con la educación a lo largo de la vida. Con esta celebración global se pretende, a su vez, promover la concreción de la Agenda 2030 para un Desarrollo Sostenible en el contexto local.

Creo que la celebración de este Día Internacional puede contribuir a concienciar a miles de ciudadanos de la función educadora y, por lo tanto, emancipadora, que pueden hoy jugar las ciudades en el mundo. Esta concienciación ciudadana sin duda será un excelente estímulo para que nuevas ciudades de todos los continente del mundo se sumen a esta excelente iniciativa.

Por todo ello, apoyo la designación del día 30 de noviembre como Día Internacional de la Ciudad Educadora.

Atentamente,

Àngel Castiñeira

Director de la Cátedra de Liderazgos y Gobernanza Democrática

ESADE (Universitat Ramon Llull)

Es muy importante sostener la conmemoración del día Internacional de la Ciudad Educadora.  No para inmortalizarla un día al año, sino para darle relevancia a las voces que integran cada ciudad y reinventar cada una de ellas como una ciudad educadora.

Una ciudad educadora es aquella que construye políticas públicas para el cuidado de sus ciudadanos, especialmente los niños, niñas y los adultos mayores. Que cuida los espacios públicos como el territorio contingente y transitable, donde los ciudadanos la habitan y se reconocen en ella.  Donde cada espacio físico es motivo para recuperar la historia, las biografías y la prospectiva.

Una ciudad educadora es aquella que aloja a los recién llegados, aquellos que cargan con la extranjería, deseosos de formar parte. Es aquella que se piensa para la convivencia con diversidad, generando igualdad de oportunidades para una vida en democracia y participación.

Una ciudad educadora merece ser el faro que da luz a los gobiernos locales para hacer visible la justicia, equidad, la convivencia, la erradicación de la violencia y el compromiso con los Derechos Humanos.

Por todo esto, como no conmemorar un día al año la importancia de una ciudad educadora.

Apreciados Señores y Señoras:

Les escribo esta carta en señal de apoyo a la solicitud de reconocimiento por parte de Naciones Unidas del día 30 de noviembre como «Día lnternacional de la Ciudad Educadora» en línea con la propuesta formulada por la Asociación lnternacional de Ciudades Educadoras (AICE) integrada por cerca de 500 ciudades del mundo.

La institucionalización de dicha celebración contribuiría a crear consciencia de la importancia de la educación en la ciudad y a visibilizar el compromiso de los gobiernos locales como agentes educativos comprometidos con la educación a lo largo de la vida. Con esta celebración global se pretende, a su vez, promover Ia concreción de la Agenda 2030 para un Desarrollo Sostenible en el contexto local.

Por todo ello, apoyo la designación del día 30 de noviembre como Día lnternacional de la Ciudad Educadora.

Atentamente,

Alberto Manguel

Director

Biblioteca Nacional Mariano Moreno

(Foto por gentileza de la Biblioteca Nacional Mariano Moreno)

Dear Sir or Madam:

I am writing to support the request for UN recognition of 30 November as the «International Day of the Educating City», in line with the proposal  made by the International Association of Educating Cities (IAEC), made up of close to 500 cities in the world. The institutionalization of such celebration would contribute to raise awareness on the importance of education  in the city and to make visible the commitment of local governments to lifelong learning.

Present-day recognition of the importance of cities in the global agenda for inclusive and sustainable development is unprecedented. In September 2015, U.N. member states agreed on 17 global goals to end poverty, fight inequality and tackle climate change by 2030. Among the Sustainable Development Goals (SDGs), is an «urban» goal, «SDG Number 11» calling on the international community to make cities «inclusive, safe, resilient and sustainable.» A few months later, in October 2016, the United Nations’ HABITAT III conference -an international gathering convened every twenty years- adopted the «New Urban Agenda» which would further align domestic policies and international cooperation across the globe with the objectives  of SDG11.

Proclamation is laudable; action is essential.  Cities are the largest  and arguably most complex product of human enterprise. As cities are made by humans, they necessarily are imperfect. As cities are complex, humans  invariably struggle to bring the totality of urban reality into a single vision. We tend to isolate those aspects of urban life which give us pause, approaching with singular solutions  and agendas  intended to «fix» a particular urban condition. This piecemeal approach tends to distract  us from the larger objective of nurturing cities as holistic places of promise.

Unidimensional approaches to urban life drive us towards conventional technologies, strategies, and innovations,  which, while laudable, are insufficient.  We need to expand policy goals beyond favoring any particular group no matter how creative it may be. All of which underscores the importance of the International Day of the Educating City.

Therefore, I give my support to the establishment of 30 November as the lnternational Day of the Educating City.

Best regards,

Blair A. Ruble

Distinguished Scholar

Woodrow Wilson Center

Washington, D.C.

Dear Sir or Madam:

I am writing to support the request for UN recognition of 30 November as the “International Day of the Educating City», in line with the proposal made by the International Association of Educating Cities (IAEC), made up of close to 500 cities in the world.

The institutionalization of such celebration would contribute to raise awareness on the importance of education in the city and to make visible the commitment of local governments to lifelong learning. This global celebration also seeks to promote the materialisation of the 2030 Agenda for Sustainable Development in the local context.

Cities can and should provide spaces for meeting and moving, safe spaces for children, women and seniors, inviting spaces which encourage to become and to stay physically active. One of my favorite cities is Copenhagen which banned cars and encourages people to walk, to jog and to bike. Playing grounds for young and old, climbing walls, swimming baths, skateboard arenas and many parks invite the citizens to participate in various physical activities, to train, to relax and to have fun. I hope that many cities follow Copenhagen and other cities “on the move”.

Therefore, I give my support to the establishment of 30 November as the International Day of the Educating City.

Gertrud Pfister

Professor Emerita

Department of Nutrition, Sports and Exercises

University of Copenhagen

Del excelente contenido de la Carta de Ciudades Educadoras, aprobado en Barcelona el año 1990 y revisado posteriormente los años 1994 y 2004 se pueden extraer muchas reflexiones y propuestas. Querría poner – de manera dispersa – el acento sobre algunas de ellas en las que, según mi criterio, merece la pena incidir tanto en la educación informal como en la formal.

Resulta innegable el impacto educativo (para bien y para mal) de los medios de comunicación. Es necesario ser usuarios habituales y al mismo tiempo libres frente a sus reiteradas y malintencionadas voluntades de manipulación, desvinculándonos de todo lo que es éticamente inaceptable. Y en la misma dirección resulta imprescindible ser cuidadosos en la utilización, -mayoritariamente superflua – de las redes sociales aun con plena conciencia de que su principal misión parece ser el control a distancia de las personas.

Pensando en la dimensión social, la educación supone una opción para una economía al servicio de las personas alejada del lucro, de la especulación y del beneficio contable. Y, por el contrario, dedicada a dar trabajo a la gente y a la producción de bienes y servicios para la población.

De una manera más amplia, y afortunadamente bien recalcada en la Carta, la idea de que el mundo es de todos resulta evidente, así como el hecho de que el establecimiento de fronteras es éticamente inaceptable y, en cambio, la acogida de refugiados con los brazos abiertos hacia los inmigrantes significa una actitud irrenunciable.

Sin alejarse mucho de la idea anterior, la educación para la paz y el desarme se ha reiterado copiosamente en muchos proyectos educativos. Un mundo sin armas, sin ejércitos, sin falsas amenazas y absurdas seguridades nos llevará a una mayor calma y eficacia.

En última instancia tener presentes las limitaciones del Planeta, optar por el decrecimiento material y vivir mejor con menos consumo es, en la práctica, la única posibilidad para un futuro mejor.

A todos estos criterios educativos es necesario, sin duda, darles una aplicación intergeneracional a la vez que una voluntad de actualización – y consiguientemente – de formación, permanente.