Dia internacional

Per crear consciència de la importància de l’educació a la ciutat i visibilitzar el compromís dels governs locals amb l’educació.

Proposem concentrar les activitats en aquesta data per commemorar que el 30 de novembre de 1990 va ser proclamada a Barcelona la Carta de Ciutats Educadores. Concentrant les activitats de totes les ciutats en una mateixa data pretenem donar també visibilitat al caràcter global de l’Associació.

Manifestem el nostre compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible i, concretament, treballem per garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom i al llarg de la vida, com a motor de desenvolupament personal i col·lectiu i de transformació urbana a favor d’unes ciutats més justes, solidàries i interculturals. Ciutats on totes les persones gaudeixin de plena igualtat i siguin capaces de dialogar i conviure des del respecte a les diferències.

Avui en dia podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que l’educació travessa els murs de l’escola i s’estén a tota la ciutat, impregnant els seus barris, espais públics i institucions. Constatem objectivament, però, que a les ciutats persisteixen encara nombrosos fenòmens i factors deseducadors.

Conscients d’aquests desafiaments i reptes als quals hem de fer front, ens comprometem amb convicció i voluntat a contrarestar aquests fenòmens regressius, proposant un model polític de ciutat que situa les persones al centre de les nostres prioritats i que, partint de l’educació, dóna coherència, dinamisme i sentit a la nostra acció, com a eina de transformació social, de cohesió i de respecte mutu.

Les ciutats educadores treballem perquè l’educació sigui eix transversal de totes les polítiques locals, reforçant el potencial educador de les actuacions i programes de salut, medi ambient, urbanisme, mobilitat, cultura, esport, etc.

Treballem, per tant, per democratitzar l’accés a tots els béns de la ciutat, perquè cada un dels seus espais sigui font d’educació, i perquè totes les persones puguin viure, gaudir i emancipar-se, aprofitant al màxim les oportunitats que la ciutat ofereix per assolir les seves expectatives amb una actitud cívica i democràtica. Una ciutat respectuosa amb el medi ambient i que dialoga amb les ciutats i àrees rurals que l’envolten.

Apostem per una democràcia participativa sumant les propostes i l’esforç de la societat civil per construir junts ciutats millors, que no deixin a cap persona al marge. Per aconseguir aquest objectiu ambiciós, ens comprometem amb l’educació ciutadana i amb l’establiment dels mecanismes necessaris per elaborar, implementar i avaluar les polítiques públiques comptant amb la participació d’una ciutadania activa, dotada d’esperit crític, compromesa i corresponsable.

Aquest és un camí que compartim ciutats molt diverses de tots els continents, amb més de 25 anys de recorregut des de la proclamació de la Carta de Ciutats Educadores. Per això, ens sumem a la celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora amb el desig de comptar cada dia amb el suport de més persones, associacions, empreses, institucions, etc., treballant amb entusiasme per una educació integral, renovada i emancipadora. I convidem ciutats grans i petites de totes les latituds a unir-se a aquesta aposta decidida i esperançadora de construir Ciutats més Educadores per a un món millor.

Sou Vilu Salvatore, ex- Delegada Técnica da Associação Internacional de Cidades Educadoras e ex- representante da cidade de São Paulo no Comitê Executivo da Associação.

Como psicóloga social e tendo dedicado minha vida profissional a área social do setor público, sempre acreditei que a cidade guardava um potencial educador ainda inexplorado em todas as suas possibilidades. Como fazê-lo sempre foi para mim, um enigma.

Quando fui chamada para organizar o X Congresso Internacional de Cidades Educadoras, realizado em São Paulo em 2008, e tomei conhecimento do programa cidades educadoras, encontrei a chave, que, de alguma forma, procurava há tantos anos.

O Programa Cidades Educadoras é a ponte entre a pessoa, o cidadão e a cidade, o ambiente urbano.

É a cidade democrática, inclusiva, que respeita as diferenças de toda natureza, que busca a sustentabilidade ambiental, promove a educação não formal e informal em todos os espaços possíveis da cidade e que articula todas as políticas públicas no sentido de oferecer às pessoas a oportunidade de aprender ao longo de toda a vida.

No dia 30 de dezembro, pela primeira vez, comemoramos o Dia Internacional das Cidades Educadoras e quero aqui saudar o ex-prefeito de Barcelona, Pasqual Maragall e Marta Mata, pedagoga e professora que deram início a essa incrível jornada.

Saudar também a Pilar Figueiras e Marina Canals, incansáveis e admiráveis mulheres que ajudaram e continuam ajudando a difundir esse ideal em todo o mundo, bem como a toda equipe da AICE.

E finalmente saudar os prefeitos visionários e funcionários das prefeituras de todas as cidades do planeta que traduzem em ações formais e intencionais esta utopia possível.

Nada mais atual e urgente que repensar nosso modo de viver as cidades e nas cidades, diante dos brutais desafios da democracia contemporânea e das profundas desigualdades que ainda assolam o planeta.

Partindo da premissa de que TOD@S tem o direito de viver com dignidade, a ação política no cotidiano de nossas cidades exige esforços coletivos do poder público e dos atores sociais.

Ações organizadas desde os parlamentos, as instituições educativas, o aparato judicial, as associações comunitárias e de vizinhança, os grupos temáticos nas mais diferentes áreas, no sentido de reconstruir permanentemente os valores da justiça, da solidariedade, da compaixão.

Estamos sedentos disso.

O aprendizado pessoal e coletivo dos cuidados com nossa casa comum – o planeta, com tod@s seres que nela vivem e com cada um, cada uma, é um processo que extrapola as salas-de aula, convencionadas pela modernidade como “o” lugar de aprender e ensinar, e expande-se para todos os cantos em que a vida acontece.

Esse aprendizado depende sempre de intencionalidade humana, construída no diálogo que permite ver o mundo como um lugar de viver e conviver, de desfrutar  e de crescer, apesar das muitas armadilhas que apresentam o consumo como chave da vida contemporânea.

Qualificar a vida, produzir felicidade e dignidade, acolher as crianças e jovens como parte insubstituível da civilização, difundir valores democráticos e de justiça social constituem, portanto, o sentido pedagógico e político profundo dos esforços que possibilitam a reinvenção de nossas cidades como cidades educadoras.

Em meu país, combalido e dilacerado, por disputas fratricidas que desprezam os valores mais estruturais da civilização humana, como o respeito as diversidades e o enfrentamento das desigualdades, o debate das cidades educadoras, tem um significado especial.

E esse significado tem a ver com manter viva a esperança de que a vida em coletividade não seja só reprodução de miséria e injustiças, de preponderância da lei do mais forte, mas seja espaço de realização de todos e de cada um, tendo como horizonte a ideia de um mundo onde todos caibam.

Dije CASA y pensé en ti

Dije HOGAR y pensé en los que te habitamos

Dije convivencia, dije completos…

Te pensé UNA

Una y todas,

MI CIUDAD…

Escuché el pájaro desde los alambres de la calle

Sentí los que te caminaron antes

Soñé los que vendrán también…

Volteé y vi

Hojas y más hojas

De un árbol, de una flor.

Muchas hojas que explicaban,

Palabras hechas CARTA

Que volaba, que hablaba…

Y la vi llegando a las manos, para tocar

Tocando los corazones, para invitar

Trabajando para seguirte construyendo HOGAR

Con sueños de democracia

de amor y educación…MI CIUDAD

Amo a mi ciudad, Guadalajara y de la mano de la AICE volteé a verla más cercana, con colores que no conocía, con sonidos que allí estaban y no había escuchado; caminé y me viví ciudadana, respiré y me preocupé porque los demás se sintieran así, porque otros pudieran recorrerla y lograran amarla; me supe parte de mi ciudad y de muchas ciudades.

CIUTAT EDUCADORA, GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA

El Dia Internacional de la Ciutat Educadora ens convida a la reflexió, que pot orientar-se cap a objectius ben diversos presents a la seva Carta. La reflexió que segueix busca fer explícita la vinculació profunda, potser poc visible en una primera lectura de la Carta, entre la idea de ciutat educadora i la qualitat del govern democràtic de les ciutats.

Molts governants locals s’esforcen sincerament per assolir el que ara se’n diu ‘governança’ de qualitat en la seva ciutat. Governança és un neologisme de moda, que sol interpretar-se simplement com a sinònim eufemístic de govern, o en tot cas de bon govern. De fet, és alguna cosa més: és un nou paradigma o model d’exercici del poder que substitueix antigues formes jeràrquiques -‘o que mani qui és dalt de tot de l’estructura institucional’-, fins i tot si eren democràticament legitimades; i menys antigues, però ara igualment insatisfactòries, les formes tecnocràtiques -o ‘que mani l’expert/a’-. El nou paradigma de la governança, en el seu millor sentit, pretén ‘que mani qui sàpiga exercir una legitimitat compartida’, que és la que combina la indispensable representació derivada del vot popular amb una interacció amb la major varietat possible d’instàncies socials de la ciutat. Governança seria, doncs, co-govern o corresponsabilitat en el govern. De qui? Dels líders votats, per descomptat i al capdavant, però també dels votants compromesos, corresponsables, participatius.

Doncs, bé: el darrer principi, el vintè, de la Carta de Ciutats Educadores que, més que tancar-la, la culmina o l’arrodoneix, parla dels valors democràtics en uns termes que oreienten i fins i tot predisposen a la governança: “La ciutat educadora ha d’oferir a tots els seus habitants, com a objectiu cada cop més necessari per a la comunitat, formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica: el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l’interès per la cosa pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis”.  Si a aquest principi li adjudiquem aquesta condició de “culminador” de la Carta, és perquè pot considerar-se que resumeix òptimament l’esperit del conjunt. I aquest esperit té un nom: democràcia, és a dir, forma de govern regida, entre altres, pels grans principis de llibertat, d’igualtat i de participació en la cosa pública. Comprovem, però, que aquest sistema –com tota obra humana- pot tenir graus diferents de salut o de fortalesa i que, malauradament, les nostres societats donen senyals de feblesa democràtica importants, que no cal detallar per massa coneguts. On rau un dels secrets de la bona salut democràtica? Precisament en allò que proposa l’article esmentat: en la formació en determinats valors i també en les pràctiques de ciutadania democràtica i, no cal oblidar-ho, en l’interès per la cosa pública; diríem que és un combinat complex de components ètics i de disposicions polítiques participatives. El fet que una ciutat compti amb una ciutadania formada en aquells valors i disposada en aquell sentit ens permetria dir que afavoreix una governança democràtica: i això per què? Doncs perquè ja fa molts segles el gran poeta grec Simònides va escriure “la ciutat educa els homes”, expressió molt clara de la relació entre la ciutat, l’educació dels seus habitants i, al capdavall, la democràcia; i des d’aleshores ens importa l’implícit d’aquesta idea: la ciutat els educa per obtenir-ne un retorn en forma de compromís per fer la millor versió, la democràtica, d’ella mateixa com a unitat plural de convivència. La ciutat, amb tota la seva potència educadora activada, tant des de dins com des del costat com des de lluny de l’escola pròpiament dita, estimula ciutadans de tot gènere, edat i condició, que es reconeixen “educats” individualment i col·lectivament. Individualment, per gaudir d’un desplegament vital fet de llibertat i plenitud personal; i col·lectivament, per ser corresponsables d’un projecte conjunt ric de valors socials, culturals, laborals, ambientals, etc., tots els que la Carta assenyala com a objectius d’una ciutat educadora. I si l’educació és transmissió de valors, la ciutat plena de valors, començant pel bàsic de la democràcia, obtindrà l’òptim clima d’una democràcia educada, és a dir, lliure i responsable, crítica i respectuosa, pluralista i convivencial, que és justament el que els nostres governants democràtics reclamen sovint: “ciutadans, no ens deixeu sols, impliqueu-vos, comprometeu-vos, fem junts la millor governança”; i ho volen perquè només és autèntica governança la feta de múltiples implicacions en el projecte d’autogovern col·lectiu.

CONSTRUÏNT CIUTADANIA

Darrera la reflexió i l’experiència de les Ciutats Educadores trobem una important font d’aprenentatge. No només hem après que les ciutats eduquen a la seva ciutadania sinó, a més a més, que l’educació és una tasca col·lectiva i amb uns objectius col·lectius. Lluny d’una mirada que redueix l’educació a una transmissió estàtica de coneixements, les Ciutats Educadores reconeixen una educació que parteix de la complexitat i la diversitat d’una realitat que no volen només omplir de coneixements sinó, sobretot, d’oportunitats, de relacions i d’expectatives.

Les Ciutats Educadores tracten amb ciutadans i volen construir comunitats.  I, per tant, entenen que l’educació consisteix en formar a una població capaç de relacionar-se amb el seu entorn i intervenir en la seva millora. Entenen l’educació com un espai de diàleg entre múltiples perspectives. Un diàleg que es diferencia del monòleg d’aquells que saben i ensenyen, i fa de l’aprenentatge un viatge compartit. Entenen l’educació no com un camí cap a la distinció sinó com una manera de formar part. Entenen l’educació no com l’esforç imprescindible per aconseguir l’èxit sinó com la condició per gaudir  d’una vida en felicitat.

Les Ciutats Educadores, en definitiva, ens han ensenyat que l’educació no es defineix  a través de la relació jeràrquica entre mestres i alumnes. Ens han ensenyat que l’educació no és només l’instrument sinó l’objectiu. Fent-nos educació -i no només rebent-la- construïm ciutats o, usant una expressió més clàssica, una polis, un espai on se’ns reconeix la condició de ciutadans.