Famílies i educació en temps incerts

La situació de moltes famílies amb nens i nenes petits i adolescents en aquests moments és complicada per molts motius: no disposar de la xarxa de suport habitual (avis i àvies, llars d’infants i escoles i instituts), haver de treballar a casa o haver perdut la feina. Tot això, sense tenir en compte la possibilitat d’estar malalt.

Per altra banda, a l’obligació d’estar a casa durant dies, setmanes i potser mesos, s’afegeix la necessitat de controlar i donar suport a les tasques acadèmiques que ens arriben dels centres educatius, amb tot el que això comporta.

Ningú esperava veure’s en una situació així, però aquí estem i ara es tracta de gestionar-la de la millor manera possible per a evitar danys col·laterals i, si és possible, aprendre i créixer en humanitat. La societat no estava preparada per fer front a aquest repte, i tot i que tot es fa tan bé com es pot, no sempre s’encerta. No n’hem de culpar a ningú i hem de posar el millor per la nostra part.

Defenso que les famílies tenen un paper crucial en l’educació dels seus fills i filles, però com a pare o mare, no com a professors/es, ja que no ho són. Així que… TRANQUIL·LITAT! «a l’escola el que és de l’escola i a la família el que és de la família». L’escola haurà de buscar les seves pròpies solucions i fer-ho sense deixar ningú enrere. Desitgem que ho facin bé, però és, en tot cas, el seu repte i la seva responsabilitat.

Famílies i educació en temps incerts

Educar és ensenyar a viure i desenvolupar les competències i els valors necessaris per a ser bona persona, com a ciutadà i en l’àmbit professional, per a una bona vida també en situacions tan complicades com la que estem vivint. Fins ara, ben poques vegades hem tingut la percepció que tenim ara d’incertesa i vulnerabilitat, així com l’oportunitat d’educar per a aprendre a gestionar-les.

Penso que en aquest moment, les famílies haurien de posar l’accent en desenvolupar tres competències fonamentals per a la vida:

1. Competència personal: Coneixement d’un mateix, autoestima, control, esforç, tolerància de la frustració, ser responsable dels actes propis i presa de decisions. Per a aconseguir-ho, cal que cada nen/a es faci responsable (en el grau que sigui possible) de les activitats acadèmiques i d’elaborar un calendari i seguir un horari, acceptant que ningú és perfecte però que cal intentar-ho. L’actitud i l’esforç són importants. Deixar autonomia i permetre que s’equivoquin i se n’adonin. Escriure un diari durant aquests dies d’aïllament els pot ajudar.
2. Competència social: expressar-se, escoltar, posar-se al lloc dels altres, gestionar els conflictes sense cap mena de violència i treballar en equip. Parlar de la situació sense por. No tenim totes les respostes i és bo parlar-ne, i també dels sentiments que ens produeix la situació amb absoluta sinceritat. Propiciar moments per a parlar, escoltar-se, prendre decisions conjuntament, negociar què fer i sobretot, cuidar-se mútuament per a que totes les persones de casa estiguin bé. És una oportunitat per aprendre que la família és un equip i col·laborar en les tasques de la llar: netejar, cuinar, buscar jocs i veure totes les formes de donar-se suport mutu.
3. La competència lingüística és fonamental per a tots els aprenentatges i es pot reforçar. Es tracta d’entendre en profunditat el que es llegeix i s’escolta, i saber-se expressar oralment i per escrit; desenvolupant així el pensament crític i la creativitat.

Llegir i escriure

Lectures que els agradin i compartir-les amb la família. Explicar històries i contes, i inventar-ne de nous. Escriure els seus pensaments i experiències sobre el que està passant i com ho gestionen; (mirar endins i expressar les seves emocions i sentiments. Una possibilitat és elaborar un diari familiar on tots els membres hi escriguin i expliquin coses que fan o pensen. Una altra és escriure la història familiar: parlar amb els parents més propers (així hi mantenen el contacte) i escriure-la per capítols (més tard s’hi podran afegir fotos i regalar-la a la família). Això serveix per a totes les edats.

Així col·laborem amb l’escola en el desenvolupament del currículum, el coneixement mutu i el benestar de tota la família.

Amb aquestes idees i suggeriments podem convertir aquest moment en una oportunitat per a educar de veritat.

Nélida Zaitegi

Presidenta del Consell Escolar d’Euskadi