Ciutats Educadores: Accions Locals, Valors Globals

Sorocaba és una ciutat brasilera de prop de 600.000 habitants situada a l’interior de l’Estat de Sao Paulo. Amb una economia basada en la indústria, el comerç i els serveis, Sorocaba es troba entre les ciutats amb més potencial econòmic del Brasil.

L’Ajuntament de Sorocaba, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i de promoure la salut de la seva població, va incloure els principis de les Ciutats Saludables i Ciutats Educadores en el seu pla estratègic de govern, implicant els diferents departaments i establint com marc d’actuació la participació ciutadana.

Entre altres actuacions, es va proposar un procés de transformació urbana, prenent com eix estructurador el Riu Sorocaba que recorre tota la ciutat, així com també la revitalització dels espais públics amb diferents activitats que promouen un estil de vida saludable.

Les obres es van iniciar amb la descontaminació i recuperació dels marges del riu on s’han construït miradors, senders i carrils bici. L’objectiu ara és connectar els diferents barris de la ciutat mitjançant un parc lineal de 100 km de carrils bici. També s’han construït parcs en àrees abans degradades, dotant a la ciutat de nous espais de trobada i d’oci.

Entre les actuacions desenvolupades destaquen:

• El “Projecte Caminada” gràcies al qual en els centres primaris de salut i en els centres esportius de la ciutat s’han format grups permanents de persones que es reuneixen per a caminar, una activitat esportiva a l’abast de tothom;
• “Gimnàstica al parc” que consisteix en la programació de classes diàries de gimnàstica en els principals parcs de la ciutat, impartides per professors d’educació física;
• El programa “Via Viva” que reuneix prop de 6.000 persones cada diumenge en una de les principals avingudes de la ciutat, la qual és tancada al trànsit i oberta a la població, transformant-la en un gran espai per a l’oci, la cultura i la trobada ciutadana;
• Les “Mega plantacions” i “Mega plantacions escolars” que consisteixen en la recuperació d’àrees protegides mitjançant la plantació de milers d’arbres d’espècies autòctones. Plantats en diverses zones de la ciutat, ajuden a millorar les condicions medi ambientals i el confort i el benestar de la ciutadania.

Totes aquestes accions van acompanyades de campanyes d’informació i sensibilització sobre la importància d’adoptar hàbits de vida saludables i sobre la implicació necessària de la ciutadania en la cura de l’entorn urbà i natural.

Els resultats de les polítiques de promoció de la salut comencen a fer-se pal·leses a Sorocaba. Així per exemple, segons dades del Ministeri de Salut de Brasil, s’ha aconseguit reduir en un 15% els ingressos hospitalaris ocasionats per infart agut de miocardi i en un 70% els de pacients amb diabetis, malalties entre els factors de risc de les quals s’hi troba el sedentarisme.

Carta de Ciutats Educadores: principi vuitè

La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en el desenvolupament de tots els individus […] L’ordenació de l’espai físic urbà atendrà les necessitats d’accessibilitat, trobada, relació, joc i esbarjo i un major apropament a la natura.

Situada a la desembocadura del Riu Tajo, Lisboa és la capital de Portugal. Té 550.000 habitants; prop de 3 milions tenint en compte l’àrea metropolitana els quals representen un terç de la població del país. Té una població envellida; un 25% de les persones són majors de 64 anys mentre que la mitjana portuguesa per a aquesta franja d’edat és del 17%. La regió de Lisboa és la més rica de Portugal i basa la seva economia en els serveis i la indústria.

L’Ajuntament de Lisboa, preocupat pel nivell de formació acadèmica dels seus 10.000 treballadors -prop del 50% no havia completat els 9 anys d’educació obligatòria -, va iniciar l’any 2002 el projecte “Educació i Formació de Persones Adultes (EFA)” amb l’objectiu principal d’incrementar la qualificació dels seus treballadors. El projecte buscava, a més, promoure una major equivalència entre la titulació obtinguda i les competències adquirides al llarg de la vida, potenciar les competències personals en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i augmentar la motivació dels treballadors i la qualitat dels serveis oferts a la ciutadania.

El Servei de Formació de l’Ajuntament de Lisboa va endegar aquesta iniciativa dirigida als seus treballadors, en un primer moment, i oberta a tota la ciutadania, actualment, després d’haver portat a terme un estudi de les ofertes d’educació no formal existents a escala nacional i mitjançant l’homologació d’un Centre de Noves Oportunitats (CNO). L’equip del CNO realitza el diagnòstic i l’acompanyament de totes les persones inscrites, oferint el millor assessorament tècnic i pedagògic perquè cada candidat pugui assolir els seus objectius formatius, personals i professionals.

El col·lectiu destinatari prioritari del CNO de l’Ajuntament de Lisboa són els treballadors municipals, de diferents categories, com per exemple el personal de jardineria i neteja, els administratius, els bombers, els membres del cos de policia municipal, etc.

Un equip de professionals informa, orienta i dirigeix cada persona cap a l’itinerari més adequat al seu perfil. Els recorreguts poden ser tres:

1.- Accés directe al Procés de Reconeixement, Validació i Certificació de Competències (PRVCC) per accedir a la titulació de nivell primari o secundari.

2.- Formació de curta durada en matèries específiques, abans o durant el PRVCC, en les quals el candidat va mostrar dificultats en la fase de diagnòstic, amb l’objectiu de facilitar l’adquisició de les competències clau.

3.- Accés a altres ofertes educatives i formatives: cursos d’educació i formació de persones adultes, escoles de segona oportunitat, cursos d’especialització tecnològica, etc.

El PRVCC consisteix en una sèrie de sessions col·lectives i individuals que busquen facilitar l’autodescoberta, la reflexió i la redacció del relat autobiogràfic. A través d’aquest relat, cada candidat elabora el seu propi Dossier Reflexiu d’Aprenentatges per tal que on descriu i il·lustra les competències i aprenentatges que ha adquirit al llarg de la vida, d’acord amb les competències clau. L’èxit d’aquest projecte queda palès en les més de 2.700 inscripcions i les prop de 1.000 certificacions realitzades.

Carta de Ciutats Educadores: principi primer
Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. […] La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.

La ciutat argentina de Rosario té prop d’1.000.000 d’habitants i està situada al sud de la província de Santa Fe;  una posició geoestratègica privilegiada en relació a l’espai Mercosur. L’Àrea Metropolitana de Rosario genera el 53% de l’ocupació de Santa Fe i el 5% del PIB nacional.

Amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població i promoure la preservació del medi ambient, l’Ajuntament de Rosario va iniciar l’any 2009 el programa “Rosario més neta”. L’objectiu era abordar la gestió dels residus de manera interdisciplinària i participativa, apostant per un canvi cultural que avancés en la solució dels problemes d’higiene de la ciutat, permetés fer un ús més eficient dels recursos públics i fomentés l’apropiació i el sentit de pertinença a la ciutat.

“Rosario més neta” és un programa integral que s’articula al voltant de tres eixos: regulació i control dels processos d’higiene urbana; augment de la conscienciació i participació de la ciutadania, i inclusió social i ordenament de l’activitat dels recollidors de residus urbans.

Amb aquest programa, el municipi va donar un fort impuls als serveis de recollida i es van incrementar els controls als infractors. A més, es van endegar accions dirigides a conscienciar els ciutadans de la seva participació activa en la problemàtica i a involucrar-los de forma col·lectiva en la seva resolució, fent-se partícips del canvi cultural.

En aquest marc, es va elaborar un decàleg d’accions responsables en tant que eina de comunicació i es van implementar jocs, dinàmiques de discussió i comunicació al voltant del tema a escoles, espais públics, esdeveniments culturals i esportius i via internet.

Actualment, se segueix treballant intensament en la preservació de l’espai públic i en la reducció de la generació de residus fomentant la seva separació selectiva i el seu reciclatge. Els residus reciclables són destinats a accions socials, tancant així un cercle de sostenibilitat cultural, ambiental i social.

Així mateix, la participació ciutadana es continua promovent a través del voluntariat. Els ciutadans s’impliquen en la neteja de places i parcs, en accions de divulgació i conscienciació. A aquest compromís s’hi sumen els empresaris que cedeixen hores dels seus treballadors perquè puguin portar a terme accions de voluntariat, a més de brindar espais per a la recepció de materials reciclables.

Des de l’Ajuntament, a més, es va involucrar als treballadors de recollida de residus, posant en valor les seves tasques i conscienciant-los de la importància del seu rol en la cura de la ciutat.

“Rosario més neta” continua treballant per fer de Rosario la ciutat més neta; no per ser la ciutat que més es neteja sinó per ser la que menys s’embruta, mitjançant un canvi cultural capaç de revertir les conductes que avui són socialment i ambientalment insostenibles.

Carta de Ciutats Educadores: principi onzè

La ciutat haurà de garantir la qualitat de vida de tots els seus habitants. Això suposa l’equilibri amb l’entorn natural i el dret a un medi ambient saludable, a més del dret a l’habitatge, al treball, a l’esbarjo i al transport públic, entre d’altres. Al mateix temps, promourà de manera activa l’educació per a la salut i la participació de tots els seus habitants en bones pràctiques de desenvolupament sostenible.

Situada al Sud de l’Illa de Santiago, Praia és la capital de Cap Verd. Al llarg de la darrera dècada, la ciutat ha experimentat un creixement demogràfic important. Amb 140.000 habitants concentra el 27% de la població del país fet que la converteix en la ciutat més densament poblada. Té una població principalment jove; més de la meitat té menys de 25 anys. En un 43,6% de les llars capverdianes les dones són les caps de família. Predominen les activitats econòmiques del sector terciari. La taxa d’atur s’apropa al 23%, situant-se en el 57% entre els joves de 15 a 24 anys.

A la ciutat, existia un gran interès per la pràctica esportiva. Tot i això, les instal·lacions existents no reunien en la majoria dels casos les condicions mínimes necessàries. Davant aquesta situació i amb la intenció de reduir l’índex de violència urbana, l’Ajuntament de Praia va decidir, a través del projecte “Esport per a tot(e)s”, invertir en la rehabilitació dels equipaments existents i en la construcció d’altres nous, així com en la creació d’escoles d’iniciació esportiva, a fi democratitzar-ne l’accés, oferir una alternativa d’oci als joves i incentivar l’esport femení.

Entre altres noves prestacions i instal·lacions per a la ciutat, cal destacar la remodelació de 6 poliesportius, la construcció de 9 i la creació de 10 pistes de street basket, 17 parcs de fitness, 3 camps de futbol i 3 de futbol set. Per a la construcció d’aquests equipaments es contracta joves del barri amb la finalitat, per una banda, de donar-los una oportunitat laboral i, per altra, d’aconseguir que se sentin implicats en la cura dels equipaments una vegada finalitzi l’obra.

A més, amb l’objectiu  que la ciutadania s’apropiï de les instal·lacions, la seva gestió es canalitza a través de comissions de barri. Els membres d’aquestes comissions són integrants d’associacions de desenvolupament local escollits per la comunitat. Un dels criteris de composició és que, en totes les comissions, hi hagi una dona encarregada d’incentivar i dinamitzar l’esport femení i un membre de l’Ajuntament el qual assegura l’articulació entre el govern local i la societat civil.

Les comissions són les encarregades de planificar els horaris, així com les diferents activitats esportives i culturals que es poden celebrar als equipaments: tornejos esportius, concursos musicals, conferències, etc., i busquen durant l’organització d’aquestes activitats el patrocini d’empreses, institucions locals o estatals.

“Esport per a tot(e)s” és, sens dubte, un projecte de ciutat a través del qual, a més de millorar les infraestructures, s’incentiven els valors positius de l’esport, la convivència harmònica als barris i la salut de tota la població a través d’aquests nous espais gestionats per la ciutadania.

Carta de Ciutats Educadores: principi desè
El govern municipal haurà de dotar la ciutat dels espais, equipaments i serveis públics adients al desenvolupament personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants, amb atenció especial a la infància i la joventut.

Paysandú és una de les principals ciutats de l’Uruguai, amb una població de prop de 100.000 habitants. Capital del departament homònim, constituïx un centre industrial i comercial a escala regional. Situada a la riba oriental del riu Uruguai, la ciutat connecta amb l’Argentina a través del pont General Artigas i rep la visita contínua de turistes de tot Amèrica. És una ciutat que es caracteritza per la diversitat de cultures que la conformen i que aporten una gran riquesa a la cultura del departament.

Amb l’objectiu de fer difusió de l’oferta cultural de la ciutat, l’Ajuntament de Paysandú, a través de la Direcció de Cultura, va endegar l’any 2010 la iniciativa “Cultura a la Plaça” en col·laboració amb diverses institucions i agents culturals de la ciutat, com ara la Casa de Cultura, els Faroles Comunitarios (centres  comunitaris), els museus, les biblioteques i els diferents grups culturals.

La iniciativa consisteix en dur a les places públiques diferents manifestacions culturals a través de mostres interactives, amb el propòsit de despertar l’interès dels ciutadans de totes les edats, incentivar la seva participació i posar de manifest el valor del treball dels dinamitzadors i institucions culturals.

D’aquesta forma, al llarg d’un o dos dies es realitzen tallers de pintura, dibuix, ceràmica, grafittis, maquillatge artístic, s’organitzen partides d’escacs, obres de teatre, classes de dansa i demostracions de diferents ritmes llatinoamericans i ritmes tradicionals dels diferents grups culturals, entre altres activitats. També, hi ha actuacions de l’Escola de Música i de diversos grups locals, que reflecteixen la diversitat d’estils presents en el departament. A més, s’organitzen exposicions  en les quals els diferents barris mostren la seva artesania. Totes aquestes activitats tenen lloc de forma simultània, donant continuïtat i moviment a la plaça.

La primera edició d’aquesta iniciativa es va fer coincidir amb el Dia Nacional del Candombe, expressió cultural tradicional molt arrelada a l’Uruguai, l’origen de la qual es remunta a l’arribada dels esclaus africans i que ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les activitats van concloure amb una gran desfilada per tota la ciutat al so dels tambors, a la qual s’hi van afegir agrupacions de comparses i grups locals, atraient l’atenció de la ciutadania.

La gran afluència de públic i la bona acollida que va tenir aquesta primera edició, va dur a l’Ajuntament a apostar per la seva continuïtat i a estendre-la als diferents barris de la ciutat i de l’interior del departament, celebrant-se, des de llavors, a les places dues vegades al mes.

El projecte fomenta també l’accés a la cultura a la població dels barris amb menys recursos on els Faroles Comunitarios juguen un rol crucial; aquests centres ofereixen oportunitats educatives i culturals que faciliten la inserció social, cultural i laboral dels participants.

Entre els resultats, cal destacar la implicació dels agents culturals i de la ciutadania com demostra el fet que s’hagin duplicat tant les activitats de les institucions culturals com el nombre de participants. A més, el treball grupal i de barri està permetent reforçar la identitat i el sentit de pertinença a la ciutat, en una forta aposta de l’Ajuntament per preservar i difondre la cultura i el sentiment de ser sanducero, és a dir, ser de Paysandú. És des del reconeixement d’aquesta rica història cultural que Paysandú avança cap a un futur millor.

Carta de Ciutats Educadores: principi segon

La ciutat promourà l’educació en la diversitat per la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. […] Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.

Gandia és una ciutat de 80.000 habitants, capital de la comarca de la Safor al País Valencià. L’economia local es basa en el comerç i els serveis. És també un important centre turístic de platja que durant l’estiu la ciutat triplica la seva població fins a arribar als 320.000 habitants. Per franges d’edat, les persones de més de 50 anys representen el 32% de la població.

En una societat en canvi continu, l’educació al llarg de la vida es converteix en una necessitat per  poder participar de forma activa en el món que ens envolta. La “Universitat dels Majors”  és una iniciativa dirigida a les persones de més de 55 anys interessades en seguir formant-se. Iniciada l’any 2007, el seu objectiu és contribuir a l’envelliment actiu, permetent que aquest segment de població segueixi el seu desenvolupament personal i millori la seva qualitat de vida. També, es pretén fomentar la seva participació social.

Els estudis se centren en un itinerari d’Humanitats i Ciències Socials i s’estructuren en dos cicles: un de bàsic d’una durada de tres anys i un de superior d’especialització de dos anys. Atès que aquesta formació no està destinada a la preparació professional dels participants, es prioritza en tot moment un ambient de reflexió. Així mateix, l’obtenció del Diploma Universitari Sènior es basa en l’assistència i participació en les diferents disciplines.

Aquesta iniciativa és fruit d’una intensa relació de cooperació entre el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València i l’Ajuntament. Compta, a més, amb la col·laboració de l’Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València per impartir els seminaris d’especialització.

La Universitat dels Majors constitueix, així, un espai privilegiat perquè aquest segment de la població pugui formar-se en àrees com la Geografia, la Salut, la Història, l’Art, la Psicologia, l’Economia, la Literatura, la Filosofia, el Dret, la Sociologia o la Música, i aprofundir en un àmbit específic del coneixement, a través de la realització o participació en un projecte d’investigació o intervenció.

L’experiència ha resultat molt positiva no només per a les persones grans i per a la Universitat, que ara s’ha convertit en un espai de trobada entre diferents generacions, sinó també per a la societat en general ja que compta amb ciutadans més formats i implicats. A més, l’èxit de la iniciativa i la necessitat de cobrir les expectatives d’una demanda creixent d’educació al llarg de la vida, ha comportat ampliar l’oferta de matèries ofertes.

Carta de Ciutats Educadores: principi quart
Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.

Betlem se situa en un territori que des de fa anys està sotmès a un conflicte bèl·lic profund. La diversitat social que hi ha a la ciutat és molt gran i alhora hi conviuen diferències polítiques i religioses molt profundes.

Els betlemites fan servir les seves diferències per aprofundir el coneixement i el respecte mutu, amb la voluntat de fer possible la construcció de la pau, l’harmonia i la solidaritat.

L’Ajuntament de Betlem assumeix un rol de essencial  com a mediador en la resolució dels problemes que sorgeixen a la comunitat. Per aquest motiu, l’Ajuntament s’ha dotat d’un comitè, format per membres del Consell Municipal, la missió del qual consisteix en fer el seguiment i ser el mediador dels problemes i conflictes que sorgeixen entre els ciutadans. La municipalitat s’implica en la resolució de conflictes com a mesura de suport i garantia de la seguretat i de l’estabilitat de la comunitat.

Més enllà de l’acció municipal, l’estructura social de Betlem també disposa de conciliadors la missió dels quals és fer-se càrrec dels conflictes  en matèria de faltes contra l’honor de les persones, robatoris o fins i tot assassinats. Per dictar les seves decisions es basen en les tradicions i costums que, heretats dels antics, es transmeten de generació en generació. Es tracta d’un conjunt de normes consuetudinàries que funcionen com a veritables lleis socials reguladores de les relacions entre famílies i clans. Els subjectes de la responsabilitat legal no són els individus aïllats, sinó els grups socials als que pertanyen.

Aquests mediadors són elegits pels més grans de la comunitat perquè la seva saviesa és reconeguda per tots. Els conciliadors no substitueixen les autoritats legals, ben al contrari, es considera que amb la seva intervenció es reforça l’estabilitat social. Col·laboren amb les agències governamentals en el manteniment de la convivència entre els diferents col·lectius socials de Betlem.

Una segona forma de fer justícia deriva de la religió islàmica que el nomadisme i la immigració de gran part de la seva població han estès a tota Palestina al llarg de la història.

Aquestes diferents formes de justícia, molt properes de la ciutadania, han mantingut les fórmules ancestrals de reparació dels danys.

El codi tradicional de justícia vigent a Betlem és un exemple clar de la manera com es resolen els conflictes quotidians a la ciutat. Els objectius incompatibles o les percepcions divergents, que sorgeixen entre individus o els diferents grups socials, requereixen la presència d’una tercera persona que tingui la capacitat d’afavorir una convivència pacífica.

La mediació, l’aplicació de la saviesa tradicional i la iniciativa de la municipalitat de Betlem són la primera garantia del respecte i la pau social.

Carta de les Ciutats Educadores. Segon principi

La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat.

D’acord amb la política de descentralització duta a terme pel govern de Senegal, els responsables polítics de la capital, Dakar, es van plantejar la implicació i la participació de la població en la gestió de la ciutat.

Per tal d’establir les bases d’aquesta nova relació, al final de l’any 2002, els tècnics de l’Ajuntament de Dakar es van reunir amb representants del món associatiu de la ciutat en el curs d’unes jornades de treball al final de les quals va sorgir El pacte per al Civisme i la Ciutadania.

El principal punt d’aquest acord indicava la necessitat de construir des de la transparència un projecte de ciutat compartit i acceptat per tots els actors ciutadans amb l’objectiu final d’aconseguir un desenvolupament urbà harmònic, estable i durador.

En aquest nou marc de relació, s’accentuava el rol dels grans puntals del moviment associatiu dakarià: el Col·lectiu de Comitès de Desenvolupament Local(CCDL) i l’Entesa de Moviments i Associacions de Desenvolupament (EMAD). Ambdues organitzacions són marcs de reflexió, concertació i acció a escala de barri a l’interior dels quals s’integren actors institucionals i organitzacions comunitàries dels barris.

La mobilització i la participació significativa dels actors locals al voltant de projectes comuns han donat vida a nombroses iniciatives i projectes ciutadans.

Un bon exemple d’aquests projectes són les campanyes sanitàries de prevenció contra malalties com ara el paludisme o el virus de la SIDA. En aquest sentit, la CCDL i l’EMAD, en coordinació amb diversos departaments de l’Ajuntament i organitzacions de barri, han posat en marxa un gran nombre de fòrums, concerts, conferències o caravanes a fi d’apropar la població civil als diversos mètodes de prevenció de les esmentades malalties.

Així mateix, també porten a terme accions de mediació comunitària per tal de resoldre els conflictes intracomunitaris i reforçar la participació popular en la gestió dels assumptes locals.

El Pacte per al Civisme i la Ciutadania constitueix un element fonamental de legitimació de l’acció municipal i afavoreix la comprensió progressiva dels rols i les funcions dels actors socials. La mobilització i la participació significativa dels ciutadans en el consens d’aquest pacte permet veure fins a quin punt la ciutat necessita tots els ciutadans sense excepció.

Carta de Ciutats Educadores: Divuitè principi.

La ciutat estimularà l’associacionisme com una forma de participació i corresponsabilitat cívica, per tal de canalitzar les actuacions al servei de la comunitat i obtenir i difondre informació, materials i idees per al desenvolupament social, moral i cultural de les persones.

Budapest és la capital d’Hongria, un país de l’Europa central devastat per les guerres mundials i sotmès posteriorment a molts canvis en el seu sistema polític. Després de la restauració de la democràcia, una gran part d’aquests conflictes mantenen viva la seva empremta i no han estat mai analitzats en veu alta.
Aquesta situació va despertar la idea del teatre com un poderós instrument d’expressió, d’aprenentatge i de cohesió social. No va ser vist només com un recurs per invitar els joves a expressar les seves inquietuds i desitjos, sinó també com un mecanisme idoni per tal d’afavorir el diàleg intergeneracional.

TEATRE KOLIBRI
El Teatre Kolibri per a la Infància i la Joventut va néixer com un espai per assajar i desenvolupar propostes teatrals dirigides simultàniament a nens i joves i als seus acompanyants adults. Per tant, les representacions pròpiament dites van ser des del començament tan importants com les converses que les segueixen.

L’objectiu és oferir recursos a la població a fi que els adults i els joves, amb experiències vitals diferents, aconsegueixin trobar espais comuns en compartir experiències artístiques que plantegen problemes col·lectius. Es tracta de transformar la reacció individual dels espectadors en una experiència comunitària. Per aquesta raó, el fet de perseguir l’autenticitat de la seva programació teatral té una importància vital.

La seva àrea d’influència supera les mateixes parets del Teatre i abasta la totalitat dels espais públics, fins i tot aquells que es dediquen directament a l’educació. Per tant, qualsevol espai és susceptible d’acollir representacions teatrals.

La programació del Teatre Kolibri inclou 28 espectacles que contenen des de propostes musicals interactives fins a funciones de marionetes i lectures d’històries breus. Cadascun d’aquests espectacles disposa de material didàctic addicional.

Les Conselleries d’Educació i Cultura de la capital hongaresa reconeixen el paper fonamental que té el teatre en la integració dels joves. Tot això ha fet possible l’expansió de la formació teatral en tots els àmbits. A part del Teatre Kolibri, l’Ajuntament dóna suport a tretze institucions teatrals més.

La presència del teatre en espais públics, festivals, celebracions … s’estén més enllà dels límits de la mateixa ciutat. El fet de poder programar teatre tant en grans espais oberts com en aules escolars petites ens mostra la vocació educadora de la ciutat de Budapest.

Carta de Ciutats Educadores: Quart principi.

Cal tenir en compte que les polítiques municipals de caràcter educatiu es refereixen sempre a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.

L’espai públic és el lloc on s’estableix una comunicació horitzontal i àmplia entre els ciutadans. És un lloc generador de democràcia, cultura i educació. Viure la ciutat és una oportunitat de continuar-ne la construcció, de rehabilitar-la per tal de recuperar els valors propis de cadascuna de les comunitats que la componen.

LA VIA RECREACTIVA

La Via RecreActiva és un programa de l’Ajuntament de Guadalajara (la capital de l’estat mexicà de Jalisco), amb l’objectiu fonamental de millorar la convivència, la comunicació i la cohesió social dels seus ciutadans.

La via s’estén al llarg de 25 quilòmetres de les avingudes més importants i travessa d’orient a ponent una gran quantitat de colònies d’estrats socioeconòmics diversos. Així mateix, la via també està connectada amb tres municipis més de la conurbació metropolitana: Tlaquepaque, Tonalá i Zapopan.

La Via RecreActiva consisteix en alliberar del trànsit quotidià alguns dels principals carrers de Guadalajara i transformar-los en un passeig recreatiu dominical on els vianants es puguin passejar amb bicicleta, amb patins o a peu i gaudir, en les places públiques properes, d’una gran varietat d’activitats de formació i entreteniment. Una mitjana de més de 120.000 usuaris fa servir la ruta cada diumenge.

Amb la Vía RecreActiva, l’administració municipal busca recuperar l’espai públic, generar valors democràtics i de respecte mutu, promoure l’acció social, generar un espai inclusiu, crear el sentiment de pertinença a la ciutat i afavorir sistemes alternatius de mobilitat.

Les diverses dependències municipals organitzen de forma coordinada activitats interactives com ara un programa de biblioteques i ludoteques mòbils, exposicions científiques interactives, tallers enfocats a la integració familiar, concerts…

L’ús del passeig també ha originat la realització de programes de millora urbanística como ara el parc San Jacinto, un espai recuperat amb més de 24 mil metres quadrats d’extensió, o el projecte “Ciutat Verda” que planteja la reforestació de les voreres de la Ruta 1 de la ciutat.

La utilització de l’espai públic com a instrument d’inclusió social s’ha estès a d’altres projectes com ara “Guadalajara en Bici” o “L’esport als carrers”; l’objectiu d’aquest últim és organitzar esdeveniments esportius a les colònies de la ciutat en les quals no hi ha infraestructura esportiva.

Totes aquestes iniciatives tenen sempre en compte el com, el perquè i a qui van destinades. La ciutat és i ha de ser dels ciutadans.

Carta de Ciutats Educadores: Vuitè principi.

L’ordenació de l’espai físic urbà de la ciutat educadora s’ocuparà de les necessitats d’accessibilitat, trobada, relació, joc i esplai i d’un major apropament a la natura.

Ubicada a la confluència dels llacs Nasijärvi i Pyhäjärvi, a mitjans del segle XIX Tampere es convertí en un important centre industrial del nord d’Europa, conegut com la Manchester de Finlàndia. Avui, la municipalitat encara és un dels motors de l’economia finlandesa gràcies a la vitalitat de la investigació en tecnologies de la informació del seu teixit econòmic.

En aquest marc, l’ajuntament de Tampere s’ha conscienciat de la importància que té garantir l’accés a la Societat de la Informació a tota la seva població. Per aquest motiu i mitjançant les noves tecnologies, l’administració local ha dissenyat programes que es destinen a la cohesió social; programes que, d’altra banda, van més enllà del sistema educatiu formal.

D’acord amb aquest plantejament polític, la Biblioteca Municipal de Tampere organitza programes gratuïts de formació en noves tecnologies que s’adrecen a tots els ciutadans, i, molt especialment, a les persones grans, als immigrants i a les persones sense feina.

Així, la biblioteca ofereix un servei estable de formació bàsica sobre la utilització d’Internet ¬–Netsquares– a les persones que ho demanen. D’altra banda, gràcies a la creació de l’Internetbus, els mateixos serveis s’ofereixen de forma itinerant, la qual cosa permet impartir aquesta formació en els llocs on no hi ha cursos permanents de noves tecnologies.

Amb la generalització d’aquests programes s’afavoreix l’aprenentatge individual de les noves tecnologies, i, de retruc, s’enforteixen els llaços relacionals entre les persones. El paper dels professors és fonamental per suscitar l’interès envers les noves tendències de la societat de la informació.

Aprendre a utilitzar els ordenadors és un procés lent i no sempre fàcil per a determinades persones. Aquesta dificultat és, precisament, la que demostra com n’és d’important el treball en equip que les biblioteques encoratgen i afavoreixen.

La rebuda favorable que ha tingut aquesta iniciativa ha portat a organitzar activitats per a les persones que han assolit les habilitats bàsiques. Tant és així, que hi ha grups de ciutadans amb una sèrie d’interessos comuns que ja desenvolupen els seus propis projectes en col·laboració amb les institucions culturals de la ciutat. En són dos exemples el projecte “Astronomia per a tots”, realitzat conjuntament amb la societat local d’astronomia, i el “Taller de Narració Digital”.

Curiosament les noves tecnologies, que poden ser percebudes com a factors de fractura social són, en mans de l’administració local, un dels elements que més reforcen la cohesió social entre els ciutadans.

Carta de Ciutats Educadores: Dinovè principi

El municipi haurà de garantir informació suficient i comprensible i incentivar els seus habitants a informar-se. […] D’altra banda, establirà programes de formació en tecnologies de la informació i les comunicacions per a totes les edats i grups socials amb la finalitat de combatre les noves formes d’exclusió.

El riu Huasco, element aglutinador que dóna vida a la vall del mateix nom, ha fet possible que s’establissin diferents tipus d’assentaments al llarg del seu recorregut, dels quals la ciutat de Vallenar, formada per diverses terrasses situades a diferents nivells al voltant del riu, és el principal punt de convergència de la vall. La forma urbana de la ciutat de Vallenar es va desenvolupar sense tenir en compte el riu, com a espai que participa de la dinàmica de la ciutat, i obviant la mancança important d’àrees verdes i de parcs en tant que llocs de lleure de la comunitat. Aquesta situació va fer que la municipalitat portés a terme un projecte a mitjans de la dècada dels 90.

EL PASSEIG RIBERENC

L’objectiu d’aquest passeig era conquerir l’espai del riu com una part fonamental d’un nou desenvolupament urbà, l’impacte social del qual era propiciar la utilització dels marges com a lloc de trobada i de lleure, i, la vegada, corregir la imatge d’abandonament que tenia.

Integrar el riu a la ciutat implicava proporcionar als ciutadans un espai públic per a les trobades i el diàleg, respectar i fer respectar el medi ambient, promoure activitats culturals, esportives i recreatives a l’aire lliure i consolidar la zona com a àrea d’interès turístic.

Els objectius específics que els dissenyadors d’aquest passeig es van plantejar són els següents:
a) Canalitzar el riu i reforçar-ne les ribes amb gabions de pedra per tal de controlar-ne les crescudes.
b) Ordenar la riba mitjançant la construcció de murs amb materials naturals.
c) Aprofitar l’aigua del riu per regar el parc.
d) Habilitar els marges del riu com a terrenys de joc per practicar
diferents esports.
e) Utilitzar una sèrie de bassals naturals per fer-ne un balneari natural per als habitants del municipi.

És així com es va crear un espai multifuncional de més de dos mil metres lineals d’àrees verdes amb equipaments esportius i recreatius que ofereixen a tota la comunitat la possibilitat de practicar una gamma àmplia d’activitats lúdiques a l’aire lliure.

Aquest ambiciós projecte va comptar des de l’inici amb la participació de la comunitat. Aquesta no tan sols es va implicar en les consultes realitzades sobre els primers esbossos del pla, sinó que es va conscienciar de la importància de l’entorn i del respecte pel medi ambient. Amb la materialització progressiva de les obres, van ser els mateixos ciutadans els que van acabar per presentar a la municipalitat les seves inquietuds i necessitats.

El riu Huasco, un cop recuperada la seva potencialitat d’eix vertebrador d’un ecosistema propi i integrat a la vida urbana per al benestar de la ciutadania, és avui dia l’espai públic que estructura la ciutat de Vallenar.

Per poder conèixer i comprendre una ciutat i determinades actituds dels seus habitants, cal interpretar el conjunt dels seus símbols, llegendes, costums… Aquest patrimoni intangible, a més de reforçar el sentiment de pertinença a una ciutat, té una gran capacitat d’emocionar i evocar. A més, les expressions col·lectives d’una comunitat són una eina per a la construcció d’una ciutadania basada en els valors democràtics i el diàleg pel que fa a la solució de conflictes.
Tot això ho tenen en compte tant l’Ajuntament com la societat civil de Granollers, una ciutat de la zona metropolitana de Barcelona amb una rica tradició industrial.

31 DE MAIG DEL 1938: EL BOMBARDEIG DE GRANOLLERS
Setanta anys després del bombardeig de la ciutat durant la guerra civil espanyola, el professorat i l’alumnat de batxillerat es van reunir amb els supervivents d’aquesta tragèdia amb l’objectiu de recordar els fets i de comprometre’s decididament a favor de la pau. Des d’aleshores, cada any es repeteix aquesta trobada. La pau no solament es predica sinó que s’ha de construir.

LA FESTA MAJOR DE BLANCS I BLAUS
Granollers va inventar la seva festa major en recuperar una antiga competició entre dos rajolers per comprovar quin d’ells era el més ràpid. Aquesta anècdota va ser la font d’inspiració per recrear en l’imaginari col·lectiu una rivalitat entre dos grups heterogenis de ciutadans –els blancs i els blaus– que competeixen de manera amistosa per tal d’aconseguir el dret de fer el pregó d’inauguració de les festes del proper any.
La competència s’expressa mitjançant un programa d’activitats l’objectiu del qual és reforçar la pertinença a la ciutat i afavorir la trobada entre la tradició més genuïna i la innovació més contemporània. Aquesta festa major civil corrobora la transmissió i la creació permanent de patrimoni.

L’OLLA DE GRANOLLERS
El 1982, l’Associació de Veïns del centre de la ciutat va proposar recuperar i actualitzar una tradició coneguda com “L’Olla dels Pobres”. Des d’aleshores, el dissabte abans de Nadal, aquesta associació invita els ciutadans a assaborir l’escudella en una plaça cèntrica que es diu precisament plaça de les Olles. A més, hi ha membres de l’associació que visiten les escoles per apropar aquesta tradició als més joves.
Aquesta singularitat cultural és tan apreciada que, posteriorment, una iniciativa ciutadana va impulsar la creació d’un monument a l’escudella. Des de llavors, hi ha una marmita instal·lada al subsòl de la plaça perquè emergeixi en els principals actes gastronòmics populars de la ciutat. La llegenda “Granollers, gran olla és” dóna fe de la seva tradició hospitalària.

Carta de Ciutats Educadores: Setè principi 

La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva complexa identitat. Això farà que sigui única i que sigui també la base per a un diàleg fecund tant en el seu interior com amb d’altres ciutats. La valoració dels seus costums i orígens ha de ser compatible amb les formes de vida internacionals.