Quins beneficis ha aportat l\u2019aplicaci\u00f3 del Projecte Educatiu Local (PEL)? Quins avantatges i quines dificultats comporten els acords de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els diferents agents locals?<\/b><\/p>
![\"PortraitsdeNathalieApperelor](\"https:\/\/edcities.whads.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/PortraitsdeNathalieApperelor-enfants-463x309-7.jpg\")
L\u2019elaboraci\u00f3 i la posada en pr\u00e0ctica de contractes educatius locals i del Projecte Educatiu Local i (global) es remunta als anys vuitanta. Des de fa trenta anys, Rennes ha fet de l\u2019educaci\u00f3 un motor de desenvolupament; un instrument per a donar resposta a les necessitats democr\u00e0tiques locals i lluitar contra les desigualtats.<\/p>
Rennes Ciutat Educadora ha dut a terme les seves pol\u00edtiques educatives en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Ministeri d\u2019Educaci\u00f3, la Caisse d\u2019Allocations Familiales <\/i>(organisme p\u00fablic franc\u00e8s que gestiona les prestacions socials i familiars) <\/i>i el teixit associatiu local, tenint com a eix la noci\u00f3 de \u201cterritori d\u2019aprenentatge\u201d. Les associacions que treballen en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 no formal, com ara la Lliga de l\u2019Ensenyament, han esdevingut col\u00b7laboradors permanents i imprescindibles de l\u2019Ajuntament de Rennes pel que fa a q\u00fcestions relacionades amb l\u2019acompanyament escolar i la ciutadania.<\/p>
Des del primer moment, s\u2019ha prioritzat la dimensi\u00f3 transversal dels projectes educatius, m\u00e9s enll\u00e0 dels seus actors i dels \u00e0mbits tradicionals de l\u2019educaci\u00f3. Aix\u00ed, doncs, en el marc del PEL es tenen en compte altres \u00e0mbits, com ara la cultura, l\u2019esport, la planificaci\u00f3 urbana o el medi ambient.<\/p>
Per a facilitar el debat i el consens, s\u2019han creat organismes de seguiment i de governan\u00e7a en els quals hi ha representats els diferents col\u00b7laboradors i agents socials.<\/p>
Aquest plantejament basat en la coeducaci\u00f3 <\/b>respon a la demanda d\u2019una escola oberta al seu entorn, als equipaments i als agents locals. El PEL, que s\u2019est\u00e9n als infants i joves d\u2019entre 0 i 18 anys, parteix d\u2019una diagnosi de les necessitats i la demanda social, i ha estat dissenyat amb la voluntat que tots els temps dels escolars siguin educatius, la qual cosa implica garantir les continu\u00eftats educatives i organitzar els temps dins i fora dels horaris de l\u2019escola. I aix\u00f2 s\u2019aconsegueix gr\u00e0cies a la complementarietat i a la coher\u00e8ncia de les accions dutes a terme per les institucions, el teixit associatiu i els agents de la societat civil que col\u00b7laboren i intervenen als barris. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019Ajuntament de Rennes va decidir incloure, des del principi, els horaris extraescolars en el marc del PEL.<\/p>
En aquest sentit, la nova reforma dels horaris escolars ha perm\u00e8s (amb una inversi\u00f3 de prop de dos milions d\u2019euros) assegurar els ensenyaments b\u00e0sics, estendre les intervencions fora de l\u2019\u00e0mbit escolar amb un objectiu permanent de continu\u00eftat educativa i respondre, aix\u00ed, a les creixents necessitats parentals i de conciliaci\u00f3 familiar.<\/p>
Avui, la consecuci\u00f3 d\u2019aquest ideal educatiu s\u2019estructura al voltant dels sis grans objectius del nou PEL de Rennes:<\/p>
- \n
- Refor\u00e7ar la continu\u00eftat educativa i l\u2019organitzaci\u00f3 dels diferents temps dels nens i nenes.<\/li>\n
- Lluitar contra les desigualtats educatives i l\u2019abandonament escolar.<\/li>\n
- Afavorir la implicaci\u00f3 de pares i mares.<\/li>\n
- Fomentar l\u2019\u00fas de les tecnologies a l\u2019escola.<\/li>\n
- Garantir la conviv\u00e8ncia basada en els principis de la\u00efcitat i ciutadania i en la lluita contra qualsevol mena de discriminaci\u00f3.<\/li>\n
- Contribuir a l\u2019obertura cultural i art\u00edstica dels infants i joves.<\/li>\n<\/ul>
Aquests objectius es donen a con\u00e8ixer mitjan\u00e7ant projectes educatius de ciutat, amb els quals es d\u00f3na una resposta adaptada a les necessitats concretes de cada barri.<\/p>
Rennes, amb prop de 210.000 habitants, compta amb m\u00e9s de 6.000 entitats de tots els \u00e0mbits, extraordin\u00e0riament din\u00e0miques. Com s\u2019explica aquesta densitat associativa? Quina mena de suport els ofereix l\u2019Ajuntament i qu\u00e8 aporten aquestes entitats a la ciutat?<\/b><\/p>
La riquesa i la diversitat associativa forma part de la identitat de la nostra ciutat i li confereix un dinamisme que ha esdevingut un referent a tot Fran\u00e7a en molts aspectes. Mantenir aquest teixit associatiu constitueix un repte constant per a Rennes i ens obliga a donar-hi suport de diferents maneres. Estem a punt de renovar les concessions d\u2019explotaci\u00f3 dels principals equipaments de barri, a trav\u00e9s dels quals volem promoure el coneixement mutu i els projectes de territori. D\u2019altra banda, incentivem, en un context pressupostari limitat, l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019actes perqu\u00e8 les entitats puguin fer con\u00e8ixer les seves activitats. A m\u00e9s de les cites internacionals, com ara les Trobades Transmusicals<\/a>, des de l\u2019Ajuntament donem suport a tots els actes que animen el territori, especialment els de car\u00e0cter no professional. Aquesta barreja i aquesta interactivitat de pr\u00e0ctiques i iniciatives s\u00f3n, actualment, un distintiu de la ciutat de Rennes.<\/p>
Un de cada quatre habitants de Rennes t\u00e9 entre 15 i 24 anys, i la ciutat compta amb una poblaci\u00f3 universit\u00e0ria de m\u00e9s de 60.000 estudiants. Com es fomenta l\u2019autonomia i la ciutadania entre el jovent?<\/b><\/p>
![\"Mairie_baixa\"](\"https:\/\/edcities.whads.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Mairie_baixa-550x309-12.jpg\")
Aquesta tend\u00e8ncia demogr\u00e0fica no fa sin\u00f3 demostrar l\u2019atracci\u00f3 que genera la ciutat de Rennes. L\u2019acompanyament a aquestes franges d\u2019edat no es pot desvincular de les transformacions que viu la societat en el seu conjunt, sobretot en els \u00e0mbits de la formaci\u00f3 i l\u2019ocupaci\u00f3. El cam\u00ed cap a l\u2019autonomia i la plena ciutadania dels nostres adolescents i joves exigeix un enfocament transversal dels problemes urbans existents avui. En aquest sentit, l\u2019Ajuntament de Rennes fomenta la conviv\u00e8ncia donant suport als moviments d\u2019estudiants implicats en la lluita contra aquests problemes i respectuosos amb el medi ambient. Cal remarcar especialment la tasca d\u2019acompanyament escolar duta a terme per l\u2019Association de la Fondation \u00c9tudiante pour la Ville<\/a> (una associaci\u00f3 d\u2019estudiants voluntaris) en els barris m\u00e9s necessitats.<\/p>Igualment, cal destacar els vincles de col\u00b7laboraci\u00f3 que s\u2019han establert entre el govern municipal i les universitats locals. Les oportunitats laborals i les ofertes d\u2019ocupaci\u00f3 en el camp de les aplicacions digitals i de les tecnologies s\u00f3n un gran incentiu per al jovent i contribueixen a donar una imatge positiva de l\u2019Ajuntament.<\/p>
El govern municipal ha dedicat molts esfor\u00e7os i recursos a la requalificaci\u00f3 d\u2019alguns barris i a la construcci\u00f3 d\u2019habitatge p\u00fablic i infraestructures. Quin \u00e9s l\u2019objectiu d\u2019aquestes actuacions? I quin paper juga la ciutadania en aquests canvis urbans?<\/b><\/p>
L\u2019heterogene\u00eftat social en mat\u00e8ria d\u2019habitatge sempre ha condicionat la pol\u00edtica municipal en aquest camp. Amb l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un programa local que preveu la construcci\u00f3 de 1.500 habitatges a l\u2019any, volem crear la ciutat del futur sobre la base de la cohesi\u00f3 social i la conviv\u00e8ncia. La posada en marxa de dos grans projectes de renovaci\u00f3 urbana a Maurepas i Blosne, dos barris de la politique de la ville<\/i>, \u00e9s un clar exemple d\u2019aquesta pol\u00edtica d\u2019intervenci\u00f3 urban\u00edstica en els barris m\u00e9s degradats. Una de les claus, sin\u00f3 la clau principal, de l\u2019\u00e8xit d\u2019aquests projectes \u00e9s la implicaci\u00f3 ciutadana, abordada des de la perspectiva d\u2019un proc\u00e9s participatiu anomenat Fabrique Citoyenne<\/i><\/a>, que s\u2019inspira en les recomanacions formulades en el marc de la renovaci\u00f3 dels \u201ccontractes de ciutat\u201d (convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 entre l\u2019Estat i els agents locals per a la rehabilitaci\u00f3 urbana). Amb el ferm prop\u00f2sit de tirar endavant, els consells ciutadans i la resta d\u2019inst\u00e0ncies participatives tenen un paper fonamental a l\u2019hora de recollir les opinions, idees i propostes dels habitants d\u2019aquests barris. D\u2019altra banda, els criteris per a l\u2019adjudicaci\u00f3 dels habitatges socials de la ciutat, compartits pels diferents promotors i les institucions competents en la mat\u00e8ria, s\u00f3n el resultat de la voluntat de transpar\u00e8ncia i de just\u00edcia social i actualment gaudeixen d\u2019un ampli reconeixement a escala estatal.<\/p>
Ens podria explicar algunes accions del govern municipal orientades a promoure nous comportaments pel que fa a la protecci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic i a la conviv\u00e8ncia entre diferents generacions i cultures? Com es fomenta el sentit de pertinen\u00e7a a la ciutat?<\/b><\/p>
![\"Old_houses_baixa\"](\"https:\/\/edcities.whads.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Old_houses_baixa-411x309-12.jpg\")
La regulaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic i el seu \u00fas compartit en una ciutat en ple canvi com \u00e9s Rennes, \u00e9s en el punt de mira de diferents pol\u00edtiques p\u00fabliques. La ciutat viu immersa en un mestissatge creixent de cultures i de generacions. La poblaci\u00f3 nouvinguda, cada vegada m\u00e9s nombrosa, contribueix a l\u2019obertura social i cultural de la ciutat i ens anima a fomentar el coneixement mutu i la interculturalitat. A la vegada, aquesta realitat comporta reptes com ara garantir una ciutadania i una la\u00efcitat acceptades per i per a tothom.<\/p>Vaig decidir crear un Comit\u00e8 Consultiu per a la La\u00efcitat, amb la voluntat de definir i consensuar directrius i l\u00ednies d\u2019acci\u00f3 que responguin als problemes concrets que sorgeixen en el dia a dia. Aquesta tasca, que \u00e9s l\u2019eix central del programa municipal, gira al voltant de diferents q\u00fcestions relacionades amb l\u2019educaci\u00f3, l\u2019espai p\u00fablic, la vida associativa i la conviv\u00e8ncia en la diversitat. L\u2019actuaci\u00f3 dels serveis municipals en la vida di\u00e0ria exigeix una capacitat m\u00e9s gran de reacci\u00f3 i d\u2019adaptaci\u00f3 de tots els agents p\u00fablics. La territorialitzaci\u00f3 dels serveis i les pol\u00edtiques que duu a terme l\u2019Ajuntament persegueixen aquest objectiu; d\u2019altra banda, l\u2019establiment en els mesos vinents d\u2019uns pressupostos participatius contribuir\u00e0 a refermar el sentit de pertinen\u00e7a a la comunitat i de solidaritat.<\/p>
La innovaci\u00f3, el desenvolupament urb\u00e0 sostenible, la qualitat de vida, el model democr\u00e0tic local i la din\u00e0mica cultural fan de Rennes una ciutat molt atractiva. \u00c9s previst que durant els pr\u00f2xims deu anys arribin prop de 60.000 persones m\u00e9s a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Rennes. Com es prepara la ciutat i quin paper hi juga la ciutadania?<\/b><\/p>
![\"Rennes](\"https:\/\/edcities.whads.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Rennes-7-463x309-7.jpg\")
Com ja he comentat abans, el creixement demogr\u00e0fic de la nostra ciutat exigeix previsi\u00f3 i actuacions pertinents, sobretot pel que fa a infraestructures i serveis p\u00fablics. La construcci\u00f3 d\u2019una segona l\u00ednia de metro que ha de connectar els barris de la ciutat d\u2019est a oest \u00e9s un dels projectes estructurals d\u2019aquesta d\u00e8cada.<\/p>El Consell de Mobilitat, organisme de refer\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit, permet fer una planificaci\u00f3 concertada i coherent. Per la seva banda, l\u2019Oficina del Temps<\/a>, creada fa m\u00e9s de deu anys, ens ajuda a comprendre les transformacions urbanes i a dissenyar serveis que s\u2019adaptin a aquests canvis. Pel que fa als serveis p\u00fablics, m\u2019agradaria destacar les inversions en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3, amb la construcci\u00f3 de tres nous grups escolars i l\u2019ampliaci\u00f3 de diverses escoles durant aquest mandat, per a respondre a la necessitat de fer front a una poblaci\u00f3 en edat escolar que no para de cr\u00e9ixer des de fa vuit anys.<\/p>
L\u2019Ajuntament de Rennes va ser la primera instituci\u00f3 francesa a rebre l\u2019etiqueta d\u2019igualtat professional (Label \u00c9galit\u00e9 Professionnelle), atorgada per l\u2019Associaci\u00f3 AFNOR l\u2019any 2008. On rau el secret?<\/b><\/p>
Es tractava d\u2019adaptar formalment una voluntat pol\u00edtica i de replantejar les pr\u00e0ctiques i les regles internes dels serveis municipals. Aquesta etiqueta, que ens va tornar a ser concedida l\u2019any 2014, promou la conciliaci\u00f3 de la vida laboral i familiar i fa de la igualtat entre dones i homes un instrument de di\u00e0leg social en el si de l\u2019Administraci\u00f3 local.<\/p>