Carta de Ciutats Educadores

El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. Totes les persones que habiten la ciutat tindran el dret de gaudir, en condicions de llibertat i igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.

El govern i l’administració de la ciutat implementaran polítiques encaminades a suprimir els obstacles de qualsevol mena que menyscabin l’exercici del dret a la igualtat i a la no discriminació. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a títol personal com a través de les diverses formes d’associació en què s’organitzen.

Les municipalitats exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia, de caràcter transversal i innovador, incloent-hi totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i la seva interacció constant amb les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat i a cadascun dels barris.

Les polítiques municipals en matèria d’educació sempre s’hauran d’entendre referides a un context més ampli inspirat en els principis de justícia social, igualtat, civisme democràtic, sostenibilitat, qualitat de vida i romoció dels seus habitants.

La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional, el reconeixement i el respecte dels pobles indígenes i altres ètnies objecte de discriminació, i la pau al món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió i de cultes, la diversitat cultural i el diàleg i l’escolta activa en condicions d’igualtat. Acollirà totes les iniciatives que estiguin d’acord amb aquestes finalitats, independentment del seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats motivades per la classe social, la procedència, l’ètnia, el gènere, l’edat, l’orientació sexual, la diversitat funcional o qualsevol altra. Alhora, promourà la valoració, el coneixement, l’aprenentatge i l’ús de les llengües presents a la ciutat com a element integrador i factor de cohesió entre les persones.

La ciutat educadora promourà el dret a la cultura i la participació de totes les persones, especialment d’aquells col·lectius en una situació de major vulnerabilitat, en la vida cultural de la ciutat com a via d’inclusió, de foment del sentiment de pertinença i de bona convivència. A més del gaudi dels béns culturals, aquesta participació cultural inclourà la contribució que tota la ciutadania pot fer a una cultura viva i canviant, i la implicació ciutadana en la gestió d’equipaments i iniciatives culturals. Al seu torn, la ciutat educadora estimularà l’educació artística, la creativitat i la innovació, fomentant i donant suport a iniciatives culturals, tant d’avantguarda com de cultura popular, com a mitjà de desenvolupament personal, social, cultural i econòmic.

La ciutat educadora fomentarà la proximitat i la cooperació entre generacions i combatrà l’edatisme, no solament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats, vivències i valors propis de les diferents edats.

La ciutat educadora reconeix que les decisions polítiques basades en el coneixement de la realitat permeten respostes més adequades, per la qual cosa els governs locals hauran de disposar d’una informació precisa sobre la situació i les condicions de vida dels seus habitants i del territori, i hauran de fer o donar suport a estudis, que mantindran actualitzats i accessibles a la ciutadania. En la formulació de polítiques i projectes, s’ha de tenir en compte de manera formal i explícita el seu impacte educador i s’han d’assegurar canals oberts o mitjans de comunicació permanents amb les persones i els grups.

El municipi haurà de garantir informació suficient i comprensible i incentivar els seus habitants a informar-se. La ciutat educadora, tenint en compte el valor que suposa seleccionar, entendre i tractar el gran cabal d’informació actualment disponible, facilitarà recursos que estiguin a l’abast de totes les persones i garantirà l’accés a la connectivitat a totes les zones i espais de la ciutat. La ciutat educadora establirà programes formatius en tecnologies de la informació i les comunicacions per a totes les edats i tots els grups socials amb la finalitat d’aprofitar les possibilitats que ofereixen, no deixar a ningú enrere i combatre l’anomenada bretxa digital. Igualment, promourà les capacitats i habilitats científiques i de recerca de totes les persones, especialment en l’etapa infantil i juvenil, amb la finalitat de reforçar una mirada crítica i objectiva de la realitat.

El municipi atendrà els col·lectius que necessitin un acompanyament singularitzat i posarà a la seva disposició punts especialitzats d’informació, orientació i acompanyament. Davant de l’avenç d’instruments de possible control com la intel·ligència artificial i els big data, vetllarà per garantir el respecte a la privacitat, intimitat i autonomia.

La ciutat educadora es construirà des d’un paradigma de governança, i en el seu disseny i progrés cooperaran les administracions públiques i la ciutadania. Col·laboració que constitueix un segell propi de la ciutat educadora.

Fomentarà la participació ciutadana, des d’una perspectiva crítica, constructiva i corresponsable, en la gestió municipal i la vida comunitària, obrint els processos de presa de decisions a la ciutadania. Haurà de comptar amb les institucions i organitzacions civils i socials, i tenir present les iniciatives privades i altres formes de participació espontània. Per a això, el govern local facilitarà prèviament la informació necessària i promourà, des de la transversalitat, orientacions i activitats de formació en participació des de la infantesa. En acabar un procés participatiu s’informarà públicament dels seus resultats i s’analitzaran l’eficàcia i els límits del procediment seguit.

Es reconeixerà a la infància, adolescència i joventut la titularitat de ciutadania del present, amb dret a participar en la gestió i millora de la vida comunitària en igualtat de condicions que les persones adultes, i es facilitaran per dur a terme aquesta comesa els canals i les eines oportunes.

El municipi avaluarà l’impacte educatiu, social i ecològic de les polítiques municipals amb l’objectiu de la seva millora contínua.

El projecte educatiu de ciutat, els valors que la ciutat fomenti, la qualitat de vida que ofereixi, les celebracions que organitzi, les campanyes o projectes de qualsevol mena que prepari, seran objecte de reflexió i avaluació, amb els instruments necessaris, per a garantir la coherència de les polítiques que ajudin a promoure el desenvolupament personal i col·lectiu.

La ciutat ha de saber trobar, preservar i presentar la seva pròpia, complexa i canviant identitat, i posar en valor el patrimoni tangible i intangible i la memòria històrica que li confereix singularitat. Tot plegat és la base per a un diàleg fecund amb el seu entorn i amb el món. La valoració dels seus costums i dels seus orígens ha de ser compatible amb els drets humans. Igualment, oferirà una imatge atractiva sense desvirtuar el seu entorn natural i social, i fomentarà entre els seus habitants el sentiment de pertinença i responsabilitat compartida.

L’ordenació de l’espai públic tindrà en compte les necessitats d’accessibilitat, cures, salut, trobada, seguretat, joc, esbarjo i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. La ciutat educadora atorgarà una atenció especial a les necessitats de la infància, de les persones amb diversitat funcional i les persones grans en la planificació urbanística i d’equipaments i serveis, amb la finalitat de garantir-los un entorn amable i respectuós on es puguin desenvolupar amb la màxima autonomia possible. Així mateix, vetllarà per un urbanisme amb perspectiva de gènere. Aquestes múltiples mirades garantiran un espai urbà al servei del conjunt de la ciutadania.

Les ciutats educadores promouran la instal·lació d’àrees de joc i esportives a l’aire lliure que permetin el contacte amb la natura i fomentin les relacions socials.

La transformació d’una ciutat haurà d’estar presidida per l’harmonia entre les noves necessitats i la sostenibilitat i la perpetuació de construccions i símbols que són referents clars del seu passat i de la seva existència. La ciutat promourà la convivència i integració de la comunitat a l’espai públic, el construït i el natural, i evitarà sempre la formació de guetos.

A més, vetllarà perquè els seus habitants visquin en entorns on puguin descobrir la bellesa. Amb aquesta finalitat, introduirà a tots els seus projectes criteris estètics i ambientals i implicarà artistes en l’ordenació i el disseny dels espais públics.

El govern municipal haurà de crear i assegurar el manteniment dels espais, equipaments i serveis públics adequats al desenvolupament i benestar personal, social, moral i cultural de tots els seus habitants, dotant-los de professionals amb formació específica per a l’atenció a la infantesa, l’adolescència i la joventut, com també a les persones grans i les persones amb diversitat funcional.

La ciutat educadora es comprometrà amb la satisfacció dels drets i necessitats materials que permeten mantenir una vida digna –l’alimentació, l’aigua, l’habitatge, el sanejament, l’energia, la mobilitat, un entorn segur i saludable. La ciutat s’organitzarà tenint en compte la condició ecodependent de la vida humana i els límits físics del planeta. Es promourà activament la participació i corresponsabilitat de tots els seus habitants en l’adopció d’estils de vida i consum justos, resilients i sostenibles, sota els principis de suficiència, repartiment i justícia. I es prendran precaucions per a protegir els béns comuns que permeten garantir la supervivència digna a les generacions actuals i les futures.

La ciutat educadora vetllarà pel creixement integral i saludable de totes les persones, fomentant el seu benestar físic, emocional i psíquic. Amb aquesta finalitat promourà l’accés universal a l’atenció sanitària i donarà suport a entorns i estils de vida saludables.

La promoció de la salut inclourà l’activitat física i l’educació emocional, afectivosexual, alimentària i de prevenció d’addiccions. Així mateix, fomentarà la construcció de la ciutat com un espai de cures per a totes les persones i afavorirà l’envelliment actiu i les relacions socials que permetin combatre la solitud i l’aïllament.

La ciutat procurarà que les famílies rebin la formació que els permeti acompanyar el creixement dels seus fills i filles, i vetllarà per l’equilibri entre la necessitat de protecció i l’autonomia per al descobriment de la ciutat, dins d’un esperit de respecte i confiança.

En aquest mateix sentit desenvoluparà propostes de formació per a professionals i per a aquelles persones que a la ciutat compleixen, sovint sense ser-ne conscients, funcions educatives. Així mateix, s’encarregarà que els cossos de seguretat i de protecció civil que depenen directament del municipi actuïn d’acord amb aquestes propostes.

La ciutat haurà d’oferir als seus habitants la perspectiva d’ocupar un lloc a la societat; els facilitarà l’assessorament necessari per a l’orientació personal i vocacional, i fomentarà l’emprenedoria. Les ciutats treballaran a favor d’una oferta d’estudis, de professió i d’ofici lliure d’estereotips de gènere.

En el terreny específic de la relació educació-feina s’haurà de procurar que hi hagi una estreta vinculació entre la planificació educativa i les necessitats del mercat de treball i de la comunitat.

En aquest sentit, les ciutats definiran estratègies de formació, de caràcter formal i no formal, i l’acompanyament per a col·lectius en situació de desigualtat, d’exclusió social o abocats a l’economia no formal que els permetin millorar la seva qualitat de vida. Amb aquest finalitat, cooperaran amb les organitzacions sindicals i empresarials en la creació de llocs de treball que permetin la seva inserció sociolaboral.

Les ciutats hauran de desenvolupar polítiques contra els diversos mecanismes de vulneració de drets, d’exclusió i de marginació que contenen.

Atendran, d’una manera especial, les persones nouvingudes, migrants o refugiades, que tenen, a més del dret a la mobilitat entre països, el dret de sentir amb llibertat la ciutat on arriben com a pròpia, i que es valorin els seus interessos, les seves necessitats específiques, els seus coneixements i capacitats per a desenvolupar un paper socialment apreciat. Dedicaran esforços a fomentar la cohesió social entre els barris i els seus habitants de tota condició.

Amb la mateixa finalitat, també es treballarà amb els col·lectius autòctons que pateixen estigma i marginació.

La ciutat educadora es comprometrà amb l’erradicació de tota forma de violència i d’assetjament, amb una atenció especial a les violències de gènere, per motiu d’identitat i orientació sexual, origen i ètnia, edat, aspecte físic, etc.

Les intervencions encaminades a lluitar contra les desigualtats poden adquirir múltiples formes, però hauran de partir d’una visió global dels drets i interessos de la persona. Qualsevol intervenció significativa en aquest àmbit ha de garantir la corresponsabilitat i la coordinació entre les administracions implicades i els seus serveis, a partir del millor coneixement que l’administració local té de les necessitats i del territori.

En la lluita contra les desigualtats, es fomentarà també la cooperació de les administracions amb la societat civil organitzada, ong i entitats sense ànim de lucre, com també amb el teixit empresarial i altres iniciatives privades.

La ciutat estimularà l’associacionisme col·laboratiu i el voluntariat com a formes de participació i corresponsabilitat cívica, amb la finalitat de canalitzar actuacions al servei de la comunitat i d’obtenir i difondre informació, materials i idees per al desenvolupament integral de les persones. Amb aquesta finalitat, les ciutats educadores donaran suport a les iniciatives d’associació en àmbits tan diversos com la cultura, l’esport, la solidaritat, l’intercanvi de coneixements, etc., sempre dins del respecte dels drets humans i els valors democràtics.

Igualment, oferirà formació per aconseguir una eficàcia més gran en els processos de presa col·lectiva de decisions, de planificació i de gestió que comporta la vida associativa.

La ciutat educadora haurà d’oferir a tota la població formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica que fomentin el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat, l’interès per la cosa pública i el compromís amb el bé comú.

A més, la ciutat educadora conscienciarà sobre la interdependència de les dimensions local i global que plantegen els reptes mundials, facilitant formació per a una ciutadania global, capaç de participar, comprometre’s i contribuir a escala local i internacional.

.